dilluns, 26 d’abril del 2010

RENTAT DE CARA

Després d'una presentació de blogs a classe, vaig recordar que en tenia un " de perdut" i què coi, he decidit netejar-li la cara i donar-li una mica de vidilla, que no sé si ho aconseguiré.
En fi, espero que no sigui massa difícil seguir "un fil".

dissabte, 26 d’abril del 2008

EL DESERT EM PARLAVA

Per fi torno a ser aquí després d'uns quants, bastants dies.
Si no és perquè ens manen exercicis a classe no ho sé si aquí penjaria alguna cosa...
va, farem el que ens va manar que com per variar ja vaig tard.

Jo proposo el llibre El Desert em parlava de Montserrat Beltran.
Me'l vaig llegir fa bastant però crec que encara me'n recordo ja que em va sorprendre
però em va agradar. Va d'una jove estudiant de secundària que s'enamora de Lahcen, un noi
d'orígen berber(musulmà). Enlloc l'accepten i ella nota algun afecte per ell. Finalment acaben junts, però els pares d'ella s'hi anteposen varis cops però no aconsegueixen trencar l'amor que sent
la seva filla per aquest noi. Passen moltes més històries i complicacions però un petit resum és això, si a algú li interessa ja sap el que ha de fer, no?
si el voleu jo el tinc, per qui sigui rata per no comprar llibres.
Aquí em va ensenyar que si tu t'estimes una persona ningú trencarà el que tu sents i el que
tu vols,i per tan, s'han d'acostumar a admetre a tothom i als gustos de cada un. A més quina diferència hi ha en què la noia s'hagi enamorat d'un noi berber d'un del nostre país? per mi, cap ni una però estem vivint en una societat que separem molt la gent de diferents races, sobretot la musulmana. S'ha de saber que no tots són iguals, és a dir, perquè ALQAEDA sigui una banda terrorista i sigui d'aquell país no vol dir que tots els d'allà són terroristes, perquè sinó tots els bascos també ho haurien de ser i no ho són pas, només ETA. Amb això s'ha de reflexionar i crec, que comencem a tenir una edat i una maduresa que certes coses no s'haurien d'admetre ja.
Res més, bon cap de setmana a tots!






.charlote/

divendres, 14 de març del 2008

DESFILADA 08


Després de fer molt de temps que per aquí no s'hi passa ningú li torno a donar una mica de vida.
La raó per la qual això estava mig mort era perquè estàvem molt enfeinats preparant el nostre gran desfile de batxillerat. Ara que ja està passat faré esment a unes quantes coses que se senten quan estàs fent una activitat lúdica d'aquest estil.
Us poso en situació:
Eren les 9 i poc, els del passi d'esports estàvem ja preparats per començar la desfilada 2008, super nerviosos i tots cridant de punta a punta del passadís. Quan vam aconseguir posar-nos tots en rengla per poder començar, els tècnics de llums encara no havien arribat... Com es pot comprovar la gent és molt eficaç, oi? doncs res, finalment va començar i quan me'n vaig donar compte ja estàvem a la mitja part. Ja havíem fet la meitat del nostre somni! Una estona més, i ja s'havia acabat! No ens ho creiem, ningú. Només se sentia dir: ja està?, m'ha passat volant!
Doncs si, no ens en vam donar compte i el desfile ja havia passar i ja ens trobàvem a Vilafranca al teatre de festa amb els que ens vam enrotllar, és clar.
Què dir de la sensació viscuda? no n'hi ha cap més que et pugui fer sentir tan bé. Tan d'esforç, tantes hores, molts moments imaginant, provant roba, amoïnat perquè la gent no està a punt, preocupat perquè no ho farem bé...i en sec, te'n dónes compte que ja està fet, que ha sortit més que bé i que tu tens una alegria interior que no la pots ni explicar!
Aquest vivència NO ES POT EXPLICAR,S'HA DE VIURE!
També cal dir que la classe de 1r de Batxillerat A és una classe collonuda on hi ha molt bon rotllo. Sempre hi han estones que...la cosa es posa tenssa però n'hi han moltes més que podem riure i passar-nos-ho de conya!
Perquè som 1rA i d'aquests no hi ha ningú més!
Esperem que a tothom li vagi agradar molt perquè nosaltres ens ho vam passar MOLT BÉ.


I ara...vacances!
Que tothom disfruti molt i...ja tornarem.

dijous, 20 de desembre del 2007

Aprenem a enllaçar imatges


Qui és aquest personatge?

diumenge, 2 de desembre del 2007

el Cau Ferrat

Aquest text és un discrus fet per Santiago Rusiñol a la Tercera Festa Modernista a Sitges el 1894. Justament dos anys més tard de que comencés l'època Moderna.
El text de Rusiñol fa referència als escriptors i prossistes de l'època que es trobaven a Sitges per esvargir-se, per retrovar-se, per compartir emocions i fets viscuts, per donar més força a la prosa modernista, per olorar aire fresc i pur, per estar aprop del mar... Sitges els hi servia també com a lloc d'inspiració.
Seguidament fa referència també, al concepte de l'Art Barat. Els artistes d'aquesta època volen esborrar aquest concepte perquè estan en contra de les imitacions i el plagi, però la democràcia és el que afavoreix. Ells creuen en això perquè ells senten l'art, però d'una manera més allunyada i dramàtica i amb una sensibilitat i visualització diferent a la de la gent no artista.
Ells afavoreixen el concepte de " l'Art car", ja que té més valor econòmic i per tant, no és apte per a tothom. Com tots sabem, els símbols van tenir molta importància en aquest període ja que, el símbol és una manera diferent de comunciar o fer referència a fets d'aquella societat. L'artista i el no artista. Dintre d'aquests dos estils de persones hi ha moltíssima diferència econòmica, social i política.
Referint-se a aquest tema d'artista o no, també vull emmarcar el fet de la gent que creu en la prosa o els que no.
Els membres del Cau Ferrat saben que volen ser poetes i desprecien i critiquen als que no sentent la poesia. Fins i tot arriven a estimar més a grans artistes anteriors que el seu propi poble, i prefereixen estar envoltats de persones simbolistes i desequilibrades que no pas gent no involucrada en el món de la lectura.
Però, en canvi, volen afavorir als membres que formen part del Cau Ferrat i també obrint portes a noves persones perquè puguin disfrutar tan com ho han fet ells.




Aquí el meu comentari de text del discurs que en va posar Severus de la Festa Modernista de Sitges.

Precaució a la xarxa!

Avui treballo per la classe. Feina que ens mana...
Fa dies que ho tindria que haver fet i mira, encara estic aquí sense fer res!
Per tant, ho farem i llestos!

La xarxa com tots ja sabem no és fiable al 100% i això, un ho ha de saber.
Però com tot, hi han avantatges i inconvenients de tenir un blog a la xarxa. Un dels avantatges seria que, pot expressar les teves opinions i idees i les pots fer partíceps a tothom qui vulguis que comparteixi amb tu, això fa que un blog sigui comunicatiu a la vegada que també és entretingut, divertit... amb un blog pots aprendre moltíssimes coses i encara que sembli una pèrdua de temps no ho és pas!
Hi han també, altres perills que s'han de tenir en compte. No ho sé si heu vist el mail que ens ha enviat el Severus, però allà en fa referència un. La gent et pot deixar comentaris que a tu et poden fer sentir malament, però hi ha l'avantatge que els pots esborrar! Un perill que a mi m'emprenya molt, és que et poden deixar comentaris anònims que et poden fer sentir malament i a la vegada insegur.
També puc recomanar no penjar escrits o idees molt significants per a tu, perquè hi pot haver plagi i , si fos una cosa important no es podria demostrar que és unicament teu, i al mateix temps també faig referència de l'ús de les fotografies pròpies!
No en pengeu si no voleu sortir a tot arreu!
I unes quantes mesures de precaució, podrien ser...
1. No passeu mai informació personal!
2. Si us fa molta il·lusió penjar una fotografia vostra, podeu-li protecció!
3. No poseu mai fotografies de menors! ( us podria caure un bon puro!)


Doncs res més. Disfruteu del diumenge!

dimecres, 21 de novembre del 2007

Tenim dret a fer vaga?



DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

TÍTOL 1. Disposicions generals

Article 1
Objecte i àmbit d'aplicació

1.1 Aquest Decret té per objecte la regulació dels drets i deures de l'alumnat, de les normes de convivència, de la mediació com a procés educatiu de gestió de conflictes i del règim disciplinari en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

1.2 Els centres privats no sostinguts amb fons públics tenen autonomia per establir les seves normes de convivència i de règim disciplinari i determinar l'òrgan al qual corresponguin les facultats disciplinàries. Les disposicions contingudes en el títol 4 d'aquest Decret constitueixen el marc general d'aplicació en els centres esmentats.

Article 2
Principis generals

2.1 Tot l'alumnat té els mateixos drets i deures, sense més distincions que aquelles que es derivin de la seva edat i de les etapes o els nivells dels ensenyaments que cursin.

2.2 L'exercici dels drets per part de l'alumnat implica el deure correlatiu de coneixement i respecte dels drets de tots els membres de la comunitat escolar.

2.3 En el context d'aquest Decret, qualsevol referència feta genèricament als pares de l'alumnat comprèn al pare, la mare, o persona que exerceix la tutela de l'alumne o alumna.

Article 3
Garanties

Correspon a l'administració educativa en general i als òrgans de govern dels centres educatius en particular garantir, en el seu respectiu àmbit d'actuació, el correcte exercici i l'estricta observança dels drets i deures de l'alumnat en els termes previstos en aquest Decret, com també la seva adequació a les finalitats de l'activitat educativa establertes a la legislació vigent.

Article 4
Millora de la convivència

4.1 La direcció dels centres educatius públics ha d'afavorir la convivència en el centre i garantir la mediació en la resolució dels conflictes.

4.2 En els centres educatius públics i privats sostinguts amb fons públics, el consell escolar pot proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

Així mateix, en aquests centres, el consell escolar i el claustre de professors poden proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre.

4.3 Els òrgans de govern i de participació i el professorat dels centres han d'adoptar les mesures necessàries, integrades en el marc del projecte educatiu del centre i del seu funcionament habitual, per tal d'afavorir la millora permanent del clima escolar i de garantir l'efectivitat en l'exercici dels drets de l'alumnat i en el compliment dels seus deures, per prevenir la comissió de fets contraris a les normes de convivència. Amb aquesta finalitat s'ha de potenciar la comunicació constant i directa amb l'alumnat i amb els seus pares.

Article 5
Reglament de règim interior

5.1 El reglament de règim interior dels centres educatius ha de concretar, les normes de convivència i les d'organització i participació en la vida del centre, els mecanismes afavoridors de l'exercici dels drets de l'alumnat i els seus deures, així com les correccions que corresponguin per a les conductes contràries a les normes de convivència esmentades, de conformitat amb allò que disposa aquest Decret.

5.2 També ha d'establir els mecanismes de comunicació als pares de l'assistència a classe dels alumnes i de les alumnes, i les corresponents autoritzacions o justificacions, per als casos d'inassistència, quan aquests són menors d'edat.

5.3 Els centres educatius que decideixin utilitzar la mediació en el procés de gestió de la convivència han de concretar als seus reglaments de règim interior el procediment de mediació previst en aquest Decret.

Article 6
Comissió de convivència

6.1 A cada centre s'ha de constituir una comissió de convivència, que té com a finalitat garantir una aplicació correcta del que disposa aquest Decret així com col·laborar en la planificació de mesures preventives i en la mediació escolar.

6.2 El reglament de règim interior de cada centre ha de determinar el nombre de representants que la integren, el procés d'elecció, les seves funcions i la vinculació entre aquesta i el consell escolar.

6.3 En qualsevol cas la comissió de convivència ha d'estar integrada per un nombre igual de professors/res que de pares/mares i alumnes, elegits entre els membres d'aquests sectors del consell escolar del centre, i el director o la directora del centre que la presideix. En els centres d'educació primària aquesta comissió s'ha de formar amb pares i professorat. Així mateix, en les seves sessions hi poden participar altres professionals, amb veu i sense vot, quan la temàtica a tractar així ho aconselli.

Article 7
Consell escolar i claustre de professors

7.1 En els centres educatius públics i privats sostinguts amb fons públics, el consell escolar del centre ha de vetllar pel correcte exercici dels drets i deures de l'alumnat, ha de conèixer la resolució dels conflictes disciplinaris i ha de vetllar perquè s'atinguin a la normativa vigent. Quan les mesures adoptades per la direcció del centre es corresponguin a conductes de l'alumnat que perjudiquin greument la convivència en el centre, el consell escolar, a instància dels pares, podrà revisar la decisió i proposar, si escau, les mesures oportunes.

7.2 El consell escolar dels centres educatius públics ha d'avaluar els resultats de l'aplicació de les normes de convivència del centre, analitzar els problemes detectats en la seva aplicació efectiva i proposar l'adopció de les mesures per a la seva resolució.

7.3 En els centres educatius públics i privats sostinguts amb fons públics, el claustre de professors ha de conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions, i ha de vetllar perquè aquestes s'atinguin a la normativa vigent. La direcció dels centres educatius públics és l'encarregada d'informar al claustre.



Ara és el moment que jo em pregunto: i el dret a vaga on està esmentat?
Parla de tots els drets que tenim els estudiants, i estan molt bé perquè gràcies a això tením uns estudis més dignes per a tots. Però tal i com hem parlat avui a classe discutint el fet de fer vaga o no...jo crec que falta el dret de fer vaga!
M'ha agradat quan el professor, ha dit:
- La vaga no es demana, sinó que s'anuncia!
si tothom pensés com ell, no tindríem tants problemes.
El més greu de tot, és que, parlant amb un company d'un altre institut d'aquí al costat m'ha dit que ells si que fan vaga! I s'ha estranyat en saber que a nosaltres no ens l'han acceptat!
Perquè el batxillerat és post-obligatori com fa més de dos mesos ens repeteixen els professors...llavors, perquè quan volem fer vaga no ens la deixen fer?
Aquí us deixo unes quantes preguntes que segur que més d'un també se les fa.

Bona nit a tots!
Ànims, que ja s'acava la setmana!