diumenge, 2 de desembre del 2007

el Cau Ferrat

Aquest text és un discrus fet per Santiago Rusiñol a la Tercera Festa Modernista a Sitges el 1894. Justament dos anys més tard de que comencés l'època Moderna.
El text de Rusiñol fa referència als escriptors i prossistes de l'època que es trobaven a Sitges per esvargir-se, per retrovar-se, per compartir emocions i fets viscuts, per donar més força a la prosa modernista, per olorar aire fresc i pur, per estar aprop del mar... Sitges els hi servia també com a lloc d'inspiració.
Seguidament fa referència també, al concepte de l'Art Barat. Els artistes d'aquesta època volen esborrar aquest concepte perquè estan en contra de les imitacions i el plagi, però la democràcia és el que afavoreix. Ells creuen en això perquè ells senten l'art, però d'una manera més allunyada i dramàtica i amb una sensibilitat i visualització diferent a la de la gent no artista.
Ells afavoreixen el concepte de " l'Art car", ja que té més valor econòmic i per tant, no és apte per a tothom. Com tots sabem, els símbols van tenir molta importància en aquest període ja que, el símbol és una manera diferent de comunciar o fer referència a fets d'aquella societat. L'artista i el no artista. Dintre d'aquests dos estils de persones hi ha moltíssima diferència econòmica, social i política.
Referint-se a aquest tema d'artista o no, també vull emmarcar el fet de la gent que creu en la prosa o els que no.
Els membres del Cau Ferrat saben que volen ser poetes i desprecien i critiquen als que no sentent la poesia. Fins i tot arriven a estimar més a grans artistes anteriors que el seu propi poble, i prefereixen estar envoltats de persones simbolistes i desequilibrades que no pas gent no involucrada en el món de la lectura.
Però, en canvi, volen afavorir als membres que formen part del Cau Ferrat i també obrint portes a noves persones perquè puguin disfrutar tan com ho han fet ells.




Aquí el meu comentari de text del discurs que en va posar Severus de la Festa Modernista de Sitges.

1 comentari:

Severus ha dit...

Gràcies, Charlote!

Ara el podem rellegir i comentar entre tots.