EL DESERT EM PARLAVA

Per fi torno a ser aquí després d'uns quants, bastants dies.
Si no és perquè ens manen exercicis a classe no ho sé si aquí penjaria alguna cosa...
va, farem el que ens va manar que com per variar ja vaig tard.

Jo proposo el llibre El Desert em parlava de Montserrat Beltran.
Me'l vaig llegir fa bastant però crec que encara me'n recordo ja que em va sorprendre
però em va agradar. Va d'una jove estudiant de secundària que s'enamora de Lahcen, un noi
d'orígen berber(musulmà). Enlloc l'accepten i ella nota algun afecte per ell. Finalment acaben junts, però els pares d'ella s'hi anteposen varis cops però no aconsegueixen trencar l'amor que sent
la seva filla per aquest noi. Passen moltes més històries i complicacions però un petit resum és això, si a algú li interessa ja sap el que ha de fer, no?
si el voleu jo el tinc, per qui sigui rata per no comprar llibres.
Aquí em va ensenyar que si tu t'estimes una persona ningú trencarà el que tu sents i el que
tu vols,i per tan, s'han d'acostumar a admetre a tothom i als gustos de cada un. A més quina diferència hi ha en què la noia s'hagi enamorat d'un noi berber d'un del nostre país? per mi, cap ni una però estem vivint en una societat que separem molt la gent de diferents races, sobretot la musulmana. S'ha de saber que no tots són iguals, és a dir, perquè ALQAEDA sigui una banda terrorista i sigui d'aquell país no vol dir que tots els d'allà són terroristes, perquè sinó tots els bascos també ho haurien de ser i no ho són pas, només ETA. Amb això s'ha de reflexionar i crec, que comencem a tenir una edat i una maduresa que certes coses no s'haurien d'admetre ja.
Res més, bon cap de setmana a tots!






.charlote/

el Cau Ferrat

Aquest text és un discrus fet per Santiago Rusiñol a la Tercera Festa Modernista a Sitges el 1894. Justament dos anys més tard de que comencés l'època Moderna.
El text de Rusiñol fa referència als escriptors i prossistes de l'època que es trobaven a Sitges per esvargir-se, per retrovar-se, per compartir emocions i fets viscuts, per donar més força a la prosa modernista, per olorar aire fresc i pur, per estar aprop del mar... Sitges els hi servia també com a lloc d'inspiració.
Seguidament fa referència també, al concepte de l'Art Barat. Els artistes d'aquesta època volen esborrar aquest concepte perquè estan en contra de les imitacions i el plagi, però la democràcia és el que afavoreix. Ells creuen en això perquè ells senten l'art, però d'una manera més allunyada i dramàtica i amb una sensibilitat i visualització diferent a la de la gent no artista.
Ells afavoreixen el concepte de " l'Art car", ja que té més valor econòmic i per tant, no és apte per a tothom. Com tots sabem, els símbols van tenir molta importància en aquest període ja que, el símbol és una manera diferent de comunciar o fer referència a fets d'aquella societat. L'artista i el no artista. Dintre d'aquests dos estils de persones hi ha moltíssima diferència econòmica, social i política.
Referint-se a aquest tema d'artista o no, també vull emmarcar el fet de la gent que creu en la prosa o els que no.
Els membres del Cau Ferrat saben que volen ser poetes i desprecien i critiquen als que no sentent la poesia. Fins i tot arriven a estimar més a grans artistes anteriors que el seu propi poble, i prefereixen estar envoltats de persones simbolistes i desequilibrades que no pas gent no involucrada en el món de la lectura.
Però, en canvi, volen afavorir als membres que formen part del Cau Ferrat i també obrint portes a noves persones perquè puguin disfrutar tan com ho han fet ells.




Aquí el meu comentari de text del discurs que en va posar Severus de la Festa Modernista de Sitges.

Precaució a la xarxa!

Avui treballo per la classe. Feina que ens mana...
Fa dies que ho tindria que haver fet i mira, encara estic aquí sense fer res!
Per tant, ho farem i llestos!

La xarxa com tots ja sabem no és fiable al 100% i això, un ho ha de saber.
Però com tot, hi han avantatges i inconvenients de tenir un blog a la xarxa. Un dels avantatges seria que, pot expressar les teves opinions i idees i les pots fer partíceps a tothom qui vulguis que comparteixi amb tu, això fa que un blog sigui comunicatiu a la vegada que també és entretingut, divertit... amb un blog pots aprendre moltíssimes coses i encara que sembli una pèrdua de temps no ho és pas!
Hi han també, altres perills que s'han de tenir en compte. No ho sé si heu vist el mail que ens ha enviat el Severus, però allà en fa referència un. La gent et pot deixar comentaris que a tu et poden fer sentir malament, però hi ha l'avantatge que els pots esborrar! Un perill que a mi m'emprenya molt, és que et poden deixar comentaris anònims que et poden fer sentir malament i a la vegada insegur.
També puc recomanar no penjar escrits o idees molt significants per a tu, perquè hi pot haver plagi i , si fos una cosa important no es podria demostrar que és unicament teu, i al mateix temps també faig referència de l'ús de les fotografies pròpies!
No en pengeu si no voleu sortir a tot arreu!
I unes quantes mesures de precaució, podrien ser...
1. No passeu mai informació personal!
2. Si us fa molta il·lusió penjar una fotografia vostra, podeu-li protecció!
3. No poseu mai fotografies de menors! ( us podria caure un bon puro!)


Doncs res més. Disfruteu del diumenge!